Què és el sòl pelvià?

Sòl pelvià femení

Encara que homes i dones tenen sòl pelvià i comparteixen la mateixa funció de suport i control d’esfínters, difereixen en anatomia, la pelvis femenina és més ampla.

Una bona valoració inicial és primordial per saber l’estat de cada pacient i poder pautar el millor tractament en cada cas.

En la primera visita la fisioterapeuta especialitzada realitza una exploració intracavitària, examina la faixa abdominal, el diafragma i també la postura, entre d’altres.

Factors de risc

Existeixen variables de risc, en tots dos sexes, que propicien disfuncions de la musculatura del sòl pelvià, el sobrepés, l’edat, el restrenyiment crònic… però en el cas de les dones pren especial importància:

• L’embaràs
• El part
• Les intervencions abdominals com les cesàries o histerectomies.
• La menopausa (disminució dels estrògens)
• Esforç físic mal executat

Principals disfuncions que tractem

• Incontinència urinària, fecal i de gasos
• Diàstasi abdominal (separació excesiva dels músculs)
• Disparèunia (dolor durant les relacions sexuals)
• Hèrnies umbilicals i abdominals
• Molèsties postcirurgia abdominal o ginecològica
• Dolor lumbo pèlvic
• Prolapses (vísceres pelvianes que sobresurten)
• Cicatrius de cesàries, episiotomies i esquinços perineals
• Canvis en la menopausa (sequedat, atrofia vaginal i dolor)

Sòl pelvià masculí

Et preguntaràs per què és tan important cuidar el sòl pelvià en homes, en realitat, és bastant probable que mai t’hagis parat a pensar-ho. Doncs bé, ho és a causa d’aquestes tres funcions essencials que desenvolupa en el dia a dia:

• Controla la continència urinària i anal, i afavoreix un correcte buidatge de la bufeta i l’intestí.
• Serveix de suport per als òrgans pelvians (bufeta i recte).
• Participa en la funció sexual, amb un important paper en l’erecció i en l’ejaculació.

Factors que el debiliten

Com dèiem més amunt, hi ha factors de risc comuns entre homes i dones, que propicien l’afebliment de la musculatura del sòl pelvià: el sobrepès, l’edat, el restrenyiment crònic, el tabaquisme, l’aixecament constant de càrregues… però en el cas dels homes pren rellevància:

• La inflamació crònica de la pròstata
• La cirurgia prostàtica
• Les intervencions de bufeta
• La pràctica, sense una tècnica adequada d’algunes activitats esportives d’alt impacte
• Treballs físics molt exigents.

Tècniques

• Canvi d’hàbits d’alimentació i hidratació
• Electroestimulació
• Massatge perineal
• Teràpia manual
• Radiofreqüència (Indiba)
• Exercicis abdominals específics, com els hipopressius
• Exercicis de Kegel…