Salut

Frenet lingual limitant: molt més que lactància

Tots tenim frenet lingual. No obstant això, quan aquesta estructura limita la mobilitat de la llengua, parlem d’anquiloglòssia o frenet lingual limitant.
 
Actualment estem vivint una autèntica revolució mèdica al voltant d’aquest diagnòstic. I encara que moltes persones pensin que es tracta d’una cosa “nova”, la realitat és molt distinta. Els textos històrics ja descriuen com les llevadores de la cort de Lluís XV utilitzaven l’ungla del menovell per a alliberar manualment aquesta petita estructura anatòmica que avui genera tant de debat.
 
El veritablement nou no és l’existència de l’anquiloglòssia, sinó la manera en què l’entenem i abordem actualment: des d’una visió interdisciplinària i integrativa.
 
Avui sabem que un fre lingual limitant pot influir molt més del que imaginàvem. No solament en la lactància —ja sigui materna o amb biberó—, sinó també en aspectes importants del desenvolupament infantil, com:
  • el correcte desenvolupament psicomotor,
  • el control de la saliva i les mucositats,
  • la selectivitat alimentària,
  • la respiració oral,
  • la hipertròfia d’amígdales i adenoides,
  • les otitis de repetició,
  • algunes obstruccions del llagrimer,
  • i fins i tot alteracions posturals i funcionals tant en nens com en adults.
Per descomptat, no tots els nens amb fre presentaran totes aquestes dificultats. Però comprendre la possible relació entre elles permet realitzar una valoració més completa i oferir un acompanyament més adequat a cada família.
 
Per què ara es parla tant d’anquiloglòssia?
 
Existeixen diversos motius.
 
En primer lloc, cada vegada més mares desitgen establir una lactància satisfactòria i, quan apareixen dificultats, busquen respostes i informació de qualitat. Afortunadament, avui tenen accés a professionals més formats i actualitzats.
 
A més, l’apoderament de les famílies —i especialment de les dones— ha afavorit una actitud més crítica i participativa enfront de l’atenció sanitària. Les famílies pregunten, investiguen i busquen professionals especialitzats.
 
I, finalment, perquè cada vegada més especialistes entenen que l’anquiloglòssia també afecta directament al seu àmbit de treball.
 
  • Les llevadores observen bebès que no aconsegueixen guanyar pes adequadament malgrat aparentar un bon agarri.
  • Els fisioterapeutes i osteòpates tractem les tensions corporals que reapareixen sessió rere sessió.
  • Els logopedes troben dificultats persistents en determinats fonemes malgrat la gran feina terapèutica.
  • Els odontòlegs detecten alteracions funcionals i recidives després de tractaments d’ortodòncia.

Aquests han estat alguns dels primers professionals a sumar-se a aquesta visió integrativa de les conseqüències del fre lingual a curt i llarg termini. A poc a poc, també s’incorporen pediatres, infermeres, otorrinolaringòlegs, podòlegs i altres especialistes.

La importància d’una mirada global
 
Des de l’osteopatia i la fisioteràpia entenem el cos com un sistema interconnectat. Per això, valorar un fre no consisteix únicament a “mirar sota la llengua”, sinó a comprendre com influeix en la respiració, l’alimentació, la postura, el somni i el desenvolupament general del nen.
 
Cada bebè i cada família són únics. I precisament per això, l’abordatge ha de ser sempre individualitzat, respectuós i basat en una avaluació completa.
 
Perquè tan equivocat és tallar un fre que no el necessita, com no intervenir un que sí que està generant limitacions funcionals importants.
 
Les famílies necessiten dignificar el procés de les frenectomies i sentir-se acompanyades durant tot el recorregut, seguint protocols mèdics pensats per a oferir valoració, suport i seguiment abans, durant i després de la intervenció.
 
De la mateixa manera, els tractaments conservadors també han de ser considerats i respectats. Existeixen famílies que, fins i tot presentant indicació d’intervenció, decideixen no realitzar-la. En aquests casos, també necessiten acompanyament professional, eines i protocols específics que ajudin a minimitzar les possibles conseqüències funcionals i millorar la qualitat de vida del bebè i de la família.
 
La nostra unitat especialitzada en anquiloglòssia
 
En TAUHOLOS hem creat una Unitat d’Anquiloglòssia formada per professionals especialitzats en l’acompanyament integral de bebès i famílies.
 
El nostre objectiu no és únicament que el bebè augmenti de pes o que la mare deixi de sentir dolor durant la lactància. Busquem comprendre l’origen de la disfunció i valorar al bebè de manera global.
 
Per això, signes clínics com:
 
  • el còlic,
  • el reflux,
  • l’alta demanda,
  • la irritabilitat,
  • la respiració oral,
  • o les tensions corporals, que acaben en deformacions cranials com la plagiocefàlia
són estudiats acuradament en cada cas per a oferir el tractament més adequat i derivar, si és necessari, al professional indicat dins de l’equip.
 
Llevadores IBCLC, pediatres, odontopediatras, nutricionistes, assessores de lactància, osteòpates i fisioterapeutes pediàtrics especialitzats treballem de manera coordinada i interdisciplinària, sumant coneixements i experiència per a oferir la millor atenció possible a cada pacient i la seva família.
En la nostra web trobaràs un espai per a realitzar la teva consulta i el nostre equip et derivarà al professional que estigui més indicat per a resoldre el teu cas en particular. 
Estem orgullosos de poder oferir també als nostres pacients el grup de lactància, un espai gratuït i sense inscripció prèvia, perquè totes les famílies que necessitin ajuda puguin trobar el nostre suport de manera presencial.
 
-Judit Montserrat-
 
Osteòpata especialitzada en Obstetrícia, Fertilitat, Pediatria, Lactància, Frenet lingual i Reflux