En els anys que porto impartint el Curs de reducció d’estrès amb mindfulness (MBSR) he vist un progressiu augment de la proporció de participants que s’inscriuen al curs per motius d’ansietat. També he constatat com el malestar manifestat pels participants és lleugerament major en els darrers temps, doncs ha augmentat pràcticament un 10% l’índex de malestar general que les persones participants mostren el primer dia de curs (comparant les dades del període 2021-2023 amb les del 2018-2019, obtingudes amb el test Derogatis BSI-18). Tot sembla indicar que l’ansietat guanya en extensió i en intensitat.

A nivell global, les estadístiques no diuen pas el contrari. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya el trastorn d’ansietat ha augmentat un 88% en només 4 anys (comparant les dades de 2017 amb les de 2021), fent que avui el 12,6% de la població es vegi afectada per aquesta problemàtica de salut mental. Si bé cal tenir en compte que l’impacte de la pandèmia per Covid19 va poder accentuar l’augment i causar certa distorsió circumstancial (l’OMS va estimar que la crisis per Covid19 del 2020 va ocasionar un augment de la prevalença per ansietat en un 25% a escala mundial), les xifres que publica el Ministeri no deixen de ser realment preocupants.

El trastorn d’ansietat és una afecció mental que provoca una por o una preocupació excessives, que poden produir-se envers tant una situació concreta com un ventall ampli de situacions quotidianes. Pot expressar-se amb símptomes d’inquietud, irritabilitat, tensió, nàusees, palpitacions, sudoració o trastorns del son, fins al punt de desencadenar crisis d’angoixa o temors persistents i generalitzats.

La pràctica de mindfulness resulta per dos motius molt adient per afrontar l’ansietat. Per una banda, pel seu alt grau d’eficàcia. Un estudi publicat el 2022 per la revista JAMA, una de les publicacions científiques més solvents i de major prestigi, va concloure que la pràctica de mindfulness a través del curs Mindfulness MBSR era tant efectiva per combatre l’ansietat com el tractament farmacològic de referència avui. El fàrmac a què feia esment era escitalopram, subministrat amb dosis clíniques de 20 mg diaris.

L’altre motiu pel qual la pràctica de mindfulness és molt adient és pel fet que no causa efectes secundaris adversos, a diferència de la farmacologia. Actualment, els fàrmacs més aconsellats són els que pertanyen a la família d’inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), com ho és escitalopram. El seu índex d’addicció és menor que la família de medicaments d’una generació anterior, les benzodiazepines. Això no treu que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en recomani un ús cautelós. Alhora, l’OMS desaconsella l’ús de benzodiazepines pel seu «alt potencial de dependència així com la limitada eficàcia a llarg termini». El Departament de Salut ho concreta desaconsellant l’ús d’aquests medicaments més enllà de les 4 setmanes.

Tanmateix, l’ús de les benzodiazepines continua essent molt generalitzat al nostre entorn. A aquesta família hi pertanyen els fàrmacs diazepam (Valium) i lorazepam (Orfidal), entre d’altres, els quals a Espanya gaudeixen, malauradament, d’una amplíssima acceptació. Segons les dades de l’Enquesta Europea de Salut de la Unió Europea, Espanya és el país amb major consum de benzodiazepines del món, amb un 10,8% de la població que ha pres una tranquil·litzant en les darreres dues setmanes. A Catalunya durant el 2021, prop de la meitat de les persones diagnosticades amb trastorn d’ansietat van rebre un tractament amb aquest tipus de fàrmacs superior a les 4 setmanes, tal com el mateix Departament de Salut contraindica.

I tot això succeeix mentre els Estats Units estan immersos en una crisi sanitària de gran abast causada pels opiacis, que tot i ser un gènere de medicaments diferent a les benzodiazepines, comparteixen amb aquestes els atributs de tolerància, alta dependència i efectes secundaris nocius. Són figues d’un altre paner però val la pena que en prenguem nota. La crisi dels opiacis als EUA ha desembocat en un gran debat social pel devastador impacte del fentanil i l’ús indiscriminat durant dècades de fàrmacs d’aquesta família, com Oxycontin, un analgèsic que es venia per a ús comú al qual se li atribueix haver causat la mort de 500.000 persones. Avui, la sobredosi per opiaci, amb el fentanil -un analgèisc 50 vegades més potent que la morfina- com a màxim responsable, és una causa de mort tràgicament rellevant als EUA, amb una incidència major que els accidents de trànsit o les armes. I més enllà de la ingent batalla judicial per querelles i reclamacions en què ha desembocat tot plegat, sembla que el sistema sanitari n’ha pres nota seriosament i actualment és cada vegada més comú trobar a la cartera de serveis de les assegurances mèdiques americanes la prescripció de mindfulness com una alternativa adient i necessària per pal·liar el dolor i reduir l’ansietat sense efectes secundaris.

Tot plegat fa que sigui imprescindible considerar la possibilitat de participar en un curs de Mindfulness MBSR per a tractar l’ansietat de manera òptima. Aquest curs és un programa d’entrenament mental exigent, que requereix d’una dedicació de 45 minuts diaris durant 8 setmanes. Suposa un sacrifici important però el retorn és de gran valor, perquè permet reduir significativament l’ansietat, perquè confereix l’adquisició i aprenentatge d’estratègies d’afrontament que serviran d’utilitat en futures situacions i perquè estalvia els efectes adversos derivats dels fàrmacs ansiolítics.